Festa Major de Dosrius: 2011

domingo, 30 de octubre de 2011

Tradicions Catalanes! Família i Amics! Celebrem la Castanyada!

Tots Sants Celebrem la Castanyada

A Catalunya, la nit del 31 d´octubre se celebra la nit de Tots Sants amb la "castanyada" .

A quí els deixo dues històries de com es va originar aquesta tradició:

A l'edat mitjana i per recordar a tots veïns la necessitat de resar pels difunts, durant la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de manera que el campaner necessitava d'un gran aportació d'energia per recuperar de l'esforç.
Com que la castanya el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi blanc, per fer-les més passeres. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps i al campaner s'anaven afegint les persones i familiars més propers, en un afany de voler compartir amb ell les seves penes i també els seus goigs, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.

Més endavant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals "panellets" (uns pastissets fets a base d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant les castanyes i els moniatos torrats a la llenya i els pastissets que havien portat les dones i així celebraven el final de la collita i resaven pels difunts.

Una altra història

Antigament, després de sopar, es celebrava la castanyada, menjar familiar dedicada als morts i que era record de les antigues àpats funeraris. Es feia el sopar habitual i tot seguit es menjaven les castanyes rostides al foc de la llar, així com els "panellets" o altres dolços propis del dia, i es bevia vi que havia de ser dolç o blanc. Les castanyes es abocaven sobre de la taula i tothom anava agafant a la seva discreció.

Aquest costum de menjar castanyes (que d'altra banda és el fruit típic de l'estació juntament amb altres fruits secs: ametlles, avellanes ...), es complementa amb la de consumir un tubercle semblant a la batata: el moniato. A poc a poc farà la seva aparició un dels personatges més carismàtics i entranyables d'aquesta època: la castanyera.

Cançó "Les castanyes peten, peten" de Dàmaris Gelabert